-No parlen en català. (Al menys jo no les he sentit. Clar que és de mala educació parlar amb la boca plena) -No tenen el carnet de Manipulador d'Aliments per molt que toquin coses que després aniran a la boca. (De petites no les advertien que amb el menjar no s'hi juga?)
-Quan tenen els papers en 'regla' és el dia que no treballen
-La Direcció General de Trànsit les utilitza de radars mòbils perquè mentre no tinguin clients es treguin un sobresou assegudes a les cadires de càmping fent fotos
-Sembla que mengin xiclet. No ho és
-Negaran que allò que tenen sigui celulitis, diran que és un tatuatge del Gran Cañón del Colorado vist des del cel
-No gemeguen de plaer, és un cassette gravat que tenen amagat a les botes. Es limiten a moure els llavis (tots) i fer playback. (Sembla ser que els proxenetes, només contractar-les, regalen a aquestes 'infermeres de l'amor' un llibre del Toni Albà que ensenya a posar cares rares per fingir orgasmes davant dels clients)
-Es consideren mobiliari urbà i, per tant, l'alcalde del terme municipal on es trobi exercint cada 'prostiputa' haurà de comprar-li com a mínim 2 minifaldilles, 3 tangues i 2 tops cenyits a l'any al Zara
-Si el client té un 'gatillazo' haurà de pagar el doble sense haver-se tret el ventre de penes. Primer a la 'prostiputa' perquè no se'n vagi de la llengua i ho vagi escampant, i després al proxeneta que ho ha filmat amb una càmera des d'un turonet per fer xantatge si marxava sense pagar
-El client té dret, al pagar, a no quedar-se abraçat a ella dormint fins l'endemà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada